Té 4 parts: Oficis de Pandèmia; Autoretrat; Calaix de Sastre:La primera part, la que dona títol al llibre, ha estat escrita entre el 30 de març i el 9 d?abril de 2020 en plena crisi pandèmica i en ple confinament dur.

De la Pandèmia al retrat,  l’amor i el desamor

El llibre té 4 parts, les 2 darreres parlen de l’amor, en “Calaix de sastre” es mostra l’amor tranquil amb el rerafons del Maresme; en la darrera, “Llibreta blanca i negra” que és la que fa més temps que va escriure, l’autor ens convida a un passeig en haikus lliures pel procés de l’amor al desamor.

(Auto)Retrat de la gent de l’Alt Pirineu i el Mig Segre

En la 2a part del llibre Solé i Camardons fa un retrat de la manera de ser i de fer de la gent de l’Alt Pirineu i del Mig Segre, lloc d’origen de l’autor i de tota la seva família. I ho fa exclusivament en mots monosíl·labs i en versos lliures. Parteix de la definició del mot “orc” desenvolupada per l’urgellenc Isidre Domenjó en el llibre Som de poc dir (Salòria, 2019) i que fins a cert punt també és un autoretrat del mateix autor i de la gent d’aquelles comarques.

Oficis de Pandèmia

La primera part, la que dona títol al llibre, és la més recent, ha estat escrita entre el 30 de març i el 9 d’abril de 2020 en plena crisi pandèmica i en ple confinament dur. Per tant, no es fa cap referència a les posteriors fases del desconfinament.

L’autor ha volgut presentar amb les eines de la Poesia les emocions i la nova realitat viscudes en el món de la Pandèmia durant el confinament.

En realitat es tracta d’un sol poema que ocupa 57 pàgines dividit en 11 blocs poètics que tenen per títol mots del lèxic pandèmic: Aillament, Carrega vírica, Brot epidèmic, Quarantena, Actors de la Infodèmia, Sense càrrega vírica, Higiene, Immunitat i Diagnòstic.

Cadascun d’aquests 11 blocs, que són 10 + 1, ja que el primer és un poema introductori i la resta són 32 dècimes sense rima, la majoria d’Art major i amb el ritme poètic de la vida plena.

En total 359 versos que expliquen els més de 200 nous oficis en temps de Pandèmia, oficis reals, metafòrics, possibles i impossibles, actituds i pensaments sobre el món, la vida, el mort i el qui el vetlla, sense oblidar la denúncia poètica dels actors de la Infodèmia i de l’estat assedegat de control. Un viatge desacomplexat, eclèctic, crític i irònic que parla del sentit de la vida, la mort i les realitats i impostures del nostre món, de la lluita i la felicitat dels fills de l’instant.

El llibre té un pròleg de la poeta Montse Gort, autora del poemari Del pretèrit imperfecte al futur simple (Voliana, 2018).

Jordi Solé i Camardons (Oliana, 1959) és catedràtic de llengua catalana i literatura a Secundària, ha treballat d’assessor LIC. Ha impulsat diverses publicacions culturals i organitzacions de l’activisme lingüístic.

Són seus els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), llibre traduit al basc el 1991, Text i context (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992), Les paraules del futur (1995), Història social i política de la llengua catalana (1996), Els silencis d’Eslet (1996), Poliglotisme i raó (1998), El poliedre sociolingüístic (2001), Diccionari de Sociolingüística (2001), La Síndrome dels Estranys Sons (2003), Les set tribus de la nació catalana (2004), La llengua que ens va parir (2007). A Voliana ha publicat: Independència o mort… de la llengua (2011), Sociolingüística per a joves del segle XXI (2012), Diccionari Essencial Esteve Albert (2015) i Planeta mut (2016).