On vas, Irina? és la història d’una nena que creix en un món marcat per la tragèdia de Txernòbil. L’explosió nuclear va deixar la família en una situació molt precària i sense accés a la sanitat. Per sort, comptaran amb l’ajuda d’una associació que acull famílies ucraïneses a Catalunya durant els mesos d’estiu. Allà coneixerà l’Esperança, la seva mare d’acollida, amb qui mantindrà una relació d’amistat que les unirà profundament. 

Amb els anys, la Irina esdevindrà una jove adolescent, espavilada i decidida, però un gir inesperat en la seva vida l’obligarà a fugir d’Ucraïna amb la seva filla de pocs mesos.

La narració se’ns presenta en diferents escenaris simultanis. Tan aviat se’ns relata la infantesa de la Irina, com la seva arribada a Catalunya o la fugida amb la filla. D’altra banda, també viurem la història de la Liúsia i en Vàsia, una parella acabada de casar. Ella està embarassada i ell és bomber i està de servei el dia que es produeix l’explosió en el reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil. 

Amb destresa, l’autora ens ofereix una obra que ens parla de sentiments, lluita i relacions humanes. Una obra que ens porta a conèixer la desesperació, però també la generositat i la solidaritat dels afectats per l’explosió nuclear. Una obra que vol recuperar el record d’uns fets passats, per fixar-los en la memòria col·lectiva.

Rosa Maria Pascual i Sellent (Sentmenat,1951)Fa més de quaranta anys que visc a Cardedeu, un poble que estima la cultura; aquest fet és molt important per a mi doncs el que més m'interessa és la inquietud que gira i mou l'ànima. La nostra casa està envoltada d’un jardí romàntic per on passegen tres gats i un gos que es tornen buscant la porta oberta per entrar a menjar o pujar a la meva falda mentre teclejo.He treballat de mestra durant trenta anys. Com que la presentació de les tasques ajuda molt la metodologia, sovint aprofitava la classe de plàstica per assolir nous reptes creatius i, en una ocasió, la Generalitat va premiar la nostra obra exposant-la per diferents sales de Catalunya. Últimament compagino l’activitat docent amb la gravació de llibres per a cecs, l’escenificació de contes i relats, i em responsabilitzo de tallers literaris: tant d’escriptura creativa com de lectura. Una de les tasques de les quals n’estic més contenta és la presentació mensual d’un escriptor de les nostres contrades. He elaborat llibres pedagògics que s’han publicat per aprendre tot jugant com ara els de la col·lecció “Pensem i Comptem” , “Les Lletres amagades”, ”Letras con disfraz” i “En Jordi i el drac”.

De teatre s’ha representat "El racó dels desitjos".

En obra narrativa: la novel·la “Tardor Roja”, “Un mar de boires” (Premi Jalpí i Julià de prosa poètica ), “Bell-lloc i altres contes de mestres”, “La meva mare, la meva mestra” (finalista del premi de memòria històrica Romà Planas i Miró) i la que teniu a les mans “On vas, Irina” (finalista dels premi Gregal 2013) on una de les protagonistes també és una mestra. I és queja vinc de besavis i mare mestres, i m’han seguit la germana, la filla i potser la néta que molt  sovint juga dient que en serà. I, vull que consti que ensenyant, he estat tan feliç com escrivint; per tant, espero que aquesta última sigui un exemple de com continuar essent digne tot i les  circumstàncies adverses.