Aquest volum presenta edicions dels dos comentaris hipocràtics coneguts d'Arnau. Estudiats conjuntament, ens ofereixen la mostra més autèntica de la valoració real que Arnau féu dels mèrits d'Hipòcrates, de la seva (tal com ell mateix expressà en el comentari sobre l'aforisme "In morbis minus") "Perspicacia et plenitudo sententie". A més, quan els llegim segons l'ordre de composició, ens informen sobre el desenvolupament intel·lectual d'Arnau quan ensenyava a Montpeller. En el primer comentari, el de l'aforisme II.34, sembla encara creure que la medicina pot arribar a establir regles terapèutiques que tinguin validesa general, mentre que en el segon, relatiu a l'aforisme "Vita brevis [...]" ha esdevingut menys confiat, més conscient de la contingència de la pràctica mèdica. En la dècada del 1290 Arnau sembla haver estat madurant com a metge pràctic.