«Retrata una generació d’adolescents temeraris que ambiciona destronar les dinasties de la Camorra. Una impressionant novel·la negra i roja de sang» (Macha Séry, Le Monde des Livres); «Un fresc dolorós i potent sobre una generació criminal perduda quan tot just acaba de néixer» (Massimo Giannini, La Repubblica); «Es llegeix amb el cor en un puny» (Nicoletta Sipos, Chi).

Amb aquesta novel·la, basada en la crua realitat napolitana, Roberto Saviano continua explorant les entranyes de la Camorra a partir de les peripècies dels adolescents mafiosos de La banda dels nanos. Si aquell llibre es tancava amb una mare que clama venjança per la mort del seu fill, aquest arrenca amb l’intent de dur-la a terme de la manera més terrible: amb l’assassinat d’un nadó a la unitat de nounats d’un hospital. A Petó ferotge assistim a l’ascens del Maraja. Saviano retrata les guerres dels clans pel control del negoci de la droga, la presència de bandes de gitanos, xinesos i albanesos, els tentacles del crim organitzat que s’estenen cap al nord d’Itàlia, les venjances, les traïcions i la sang amb què es paguen. I de nou topem amb Nàpols, la ciutat devastada per la Camorra, i amb aquests joves que somien en cotxes de luxe, armes, sexe, cocaïna i violència que engendra més violència.  Podria ser una tragèdia shakespeariana, amb ambició, cobdícia, deslleialtats, lluites pel tron, temptatives de redempció, personatges que pugnen per mantenir la dignitat… Però és la realitat, plasmada per un cronista imprescindible de la descomposició moral i social del sud d’Itàlia en mans dels clans mafiosos.

(Nápoles, 1979) es el autor, entre otros, de Gomorra (2006), que ha sido traducido en más de cincuenta países y ha vendido diez millones de ejemplares en Italia y en el mundo. En Italia colabora con La Repubblica y L’Espresso; en Estados Unidos, con el Washington Post y el New York Times; en España, con El País; en Alemania, con Die Zeit; en Suecia, con el Expressen y el Dagens Nyheter; en Inglaterra, con The Times. Por su actividad como escritor y por su compromiso cívico, le han sido concedidos el Premio Viareggio Opera Prima, el Premio Nazionale Enzo Biagi, el Geschwister-Scholl-Preis, el Premio Periodístico de Leipzig, el Premio Manuel Vázquez Montalbán y el European Book Prize. Desde 2006 vive con escolta, debido a las amenazas de los clanes a los que denunció. En 2008 diversos galardonados con el Nobel se solidarizaron con Saviano, y estuvo en la sede de la Academia Sueca para pronunciar un discurso sobre la libertad de expresión. En palabras de Mario Vargas Llosa: «Debemos agradecer a Roberto Saviano que haya devuelto a la literatura la capacidad de abrir los ojos y la conciencia.» En Anagrama ha publicado Vente conmigo: «Una colección de crónicas excelentemente engarzadas... Es menos ruidoso que Gomorra, pero tiene más “cerebro” y más profundidad» (Félix Soria, La Voz de Galicia) y CeroCeroCero: «Saviano es uno de los periodistas más interesantes y lúcidos del momento. CeroCeroCero resulta conmovedor... ¡Qué tristeza da este libro fino y brillante y bien hecho, como un estilete!» (Gregorio Morán, La Vanguardia).