Aleix Cort (Reus) ha tocat tota mena de mons i d’interessos i tota mena de gèneres en la seva àmplia bibliografia i extens univers creatiu. L’han fet poeta els llibres: És de nit que comença el dia, Textos y fotografies: Aleix Cort-Cori Pedrola (Arola Editors, 2000); Arrel de Boig (Edicions de la Guerra, 1993) i «Vora la Ciutat dels Àngels» dintreNeoprojeccions, amb Rosa Pagès (Escornalbou, 1988).

Jordi Vintró (Barcelona), és autor del llibre de narracions Eugeni i altres (1986) i dels poemaris Cançons per a en Jaume (1985) i Ludwig (1992), així com d’un dels llibres essencials de la poesia catalana actual, Insuficiència mitral (Lumen, 1997), seguit deCartes de sotamà (LaBreu Injeccions, 2006) i de La bassa de les oques (LaBreu Perdicions, 2010). També és autor de la genial traducció i edició de les Noves impressions d’Àfrica de Raymond Roussel (LaBreu Prediccions, 2014).

Cort desafia Vintró a un any epistolar en què el primer vers, aquell que prové de la inspiració i a partir del qual es genera el poema, és a dir, aquell que dicten els déus, passarà a ser inspirat per la carta-poema anterior. Heus ací que la poesia, aquest llenguatge que utilitza el poeta per transmetre a l’humil humà el missatge gestual dels déus, renuncia a l’origen diví i esdevé laica. Heus ací un diàleg, un debat poètic, un joc que ens parla de la condició humana a través de traves i enginyosos revolts retòrics, una pas enllà del gènere epistolar de la mà de dos genis que van més enllà del gènere poètic.