Amb la documentació avui dia a l’abast i la garantia d’aquesta exhaustivitat, la hipòtesi-edició que ofereix en aquest volum Margarida Prats és, actualment, per dir-ho ras i curt, l’única honestament possible: si més no, la que exigeix el rigor filològic. I, a més, amb l’avantatge d’una triple lliçó, alhora científica i humana, per part de la curadora: de modèstia, perquè sempre intenta minimitzar l’absoluta novetat de la seva edició; d’elegància, quan ha de referir-se a la feina d’altres editors de Torres, i, per damunt de tot, de valentia, per l’assumpció del risc que suposa una proposta d’edició amb una ordenació, una tria i un text diversos als fins ara canònics, però que ens acosten el text a la darrera voluntat —fins avui documentada— de l’autor.