La memòria, tant la col·lectiva com la individual, tant l’oficial com la dels perdedors, és un discurs sobre el passat que permet la interpretació del present i la fixació de les perspectives de futur. La memòria de la transició política a Catalunya va del final del règim dictatorial franquista a les eleccions generals del 1982. El discurs oficial ha ofert una versió triomfalista d’aquesta transició; aquest llibre, però, se suma a la bibliografia que incideix especialment en els silencis i els oblits.