Pols a les sabates i petjades al cel és un mirall de l’existència, de la vida, que transita entre terra i cel per trobar la pau de l’equilibri.

És un diàleg del jo més íntim i l’univers, des de la pols a les sabates de tots els camins de vida que transitem fins a les petjades al cel, l’empremta de tot allò que ens transcendeix i ens retorna l’impuls de viure.

Des del bagatge de totes les experiències d’alegria i dolor, vida i mort, s’eleva per una part una pregària que és un cant vital, un propòsit de vida i un reconeixement a la bellesa absoluta i, per altra, un aprofundiment en la mateixa ferida per trobar en ella el renaixement de la fortalesa de viure com flors que germinen des del substrat més profund i ombrívol.

Els peus al sòl, el cap al cel, el melic al centre.