Aquest petit assaig parteix de la música i el seu efecte sobre l’individu, i planteja un paral·lelisme entre la festa de Sant Antoni i les raves (festes també de participació col·lectiva on la música és un dels elements essencials) i in­ves­tiga com la música (eix comú) condueix a fer experimentar un sentiment de transcendència dintre d’un marc de participació col·lectiva.El ritu, la festa, els joves participants dins l’església en desmesura, la música compartida des del cant, des del ball… Per què es poden trobar categories semblants entre les raves i les experiències par­ti­cipatives a la festa de Sant Antoni? S’hi poden re­co­nèixer trets comuns com l’ús de la música, les experiències físiques, una certa pèrdua de cons­ciència individual en favor de la consciència de per­tànyer a un grup. Pot ser la resposta està en una pràctica musical d’antiga tradició: la música trance, o la música lligada a ritus de trànsit entre el món real i el món no visible.