La cura és un pilar essencial de la civilització, per. no dels interessos de la política. La cura ha quedat menystinguda i relegada a lÆàmbit privat i en mans de les dones i altres grups marginalitzats.&nbsp,A Qui seÆn cuida?, Tronto explora la «crisi de la cura» a les societats industrials, i observa que el mercat lliure converteix la cura, i les persones que la donen i la reben, en subjecte dÆexplotació. A través de lÆanàlisi socioecon.mica, qüestiona el mantra de la mercantilització de la cura, i insta que repensem qui nÆés responsable i que reconeguem el paper fonamental de les institucions per garantir que qui necessita la cura en rebi. Tronto recomana que el treball de cura sigui considerat com una responsabilitat governamental per tal de fer-lo més valorat, més segur i més democràtic.-----«Celebrem lÆobra de Joan C. Tronto perquè fa que la gent es replantegi les obligacions que tenim vers els altres a les societats democràtiques. Massa sovint la ret.rica moderna sobre la democràcia exalça la llibertat personal, mentre que obvia la responsabilitat interpersonal. Tronto també destaca que cuidar-nos no és una càrrega, sinó un acte enriquidor que ens recorda que tots depenem dels altres, tant se val lÆedat o lÆorigen.»John Gastil, director de lÆInstitut McCourtney per a la Democràcia«Des que naixem fins que morim vivim gràcies a la cura. En som conscients? Tronto ens ho recorda. Des que naixem fins que morim vivim connectades, col·lectivament. Per poder satisfer les necessitats que tenim, per poder superar els importants reptes que hem dÆafrontar, caldrà enfortir i aprofundir la qualitat de la democràcia i la cura.»Jordi Mir, Nació Digital