Arnau de Vilanova, contemporani de Ramon Llull, va escriure el "Regiment de sanitat per al rei d’Aragó", en llatí, entre els anys 1305 i 1308. La reina Blanca, esposa de Jaume II, va demanar al cirurgià major del rei, Berenguer Sarriera, que el traduís al català en un moment en què la cort reial era un important centre promotor de traduccions de textos mèdics a la llengua vernacla. L’interès d’aquesta obra rau en el fet que és una peça fonamental en el gènere dels "regimina sanitatis" –uns manuals higienicopràctics destinats al manteniment de la salut individual o col·lectiva–, un clàssic d’una gran vigencia pels consells que s’hi donen per portar una vida sana (dieta, exercici, hores de son, gestió de les emocions, etc.).

A cura d’Antònia Carré, aquesta edició revisada de la traducció de Sarriera també inclou les altres traduccions catalanes conservades d’Arnau de Vilanova, totes dues anònimes: la versió abreujada del Regiment de sanitat, que, com demostra l’editora, prové d’un original llatí, i la traducció dels "Aforismes de la memòria", estudiada per primera vegada des d’una perspectiva mèdica.