Joan Sala i Ferre, conegut també com Serrallonga, va ser un mític bandoler català de principis de segle XVII, que es va fer l'amo dels boscos d'Osona, les seves aventures arribar fins a l'actualitat a través de llegendes, refranys i cançons. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el van portar a compaginar les tasques agrícoles amb petits robatoris per sobreviure. Aviat va esdevenir el cap d'una banda que alternava aquests furts amb llargues estances a la pròpia masia, escapant com sempre de les autoritats degut a un excepcional coneixement del terreny. Finalment va ser traït i empresonat pel duc de Cardona. Després de varis dies de tortures, Serrallonga va ser executat a la forca el 8 de gener de 1634 a Barcelona. Encara que se'l pot catalogar exactament com a bandoler polític, les seves malifetes eren utilitzades amb fins polítics, guanyant així simpaties entre els contraris al govern de Felip IV. L'imaginari popular va deformar la seva figura, convertint-se això en un bandoler romàntic enfrontat al poder autoritari i centralista.