Llegia un dia els versos de Teòcrit

sobre els anys enyorats, clements i plàcids

que oferien amb mans generoses

els seus dons als mortals, joves i vells. 

I tot llegint el seu idioma antic entre les llàgrimes, veia aprarèixer

els anys melangiosos, plàcids i tristos

de la meva vida que projectaven

una ombra damunt meu. Plorant així, 

vaig advertir que una presència mística

s'acostava i m'estirava els cabells,

i mentre em resistia, amb veu clara

preguntà: - , vaig dir.