D’acord amb el diccionari, càstig és la «pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina». Però tots entenem el càstig així? Ha de comportar el càstig una imposició desagradable a l’individu que se n’ha fet mereixedor? Ha de ser proporcional? Què n’hi ha, de ressentiment, en la sanció? On queden la justícia i la venjança? Els personatges d’aquests relats voregen la ratlla que delimita la infracció, o bé actuant com a autoritat que sanciona, o bé suportant la càrrega de la pena que expiarà la falta comesa. Un enamorat que pateix la indiferència de l’estimada, una mestressa de casa atrapada en la malaltia del marit, un escriptor que cerca l’oportunitat de publicar el seu primer llibre, un capellà a qui acaben de traslladar de parròquia o un tauró de les finances que sofreix un accident aeri, ens conviden a reflexionar sobre la justificació del càstig, fins i tot més enllà de les lleis humanes i divines.

Àlan Greus (Alginet, 1967) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València i compagina l’escriptura amb la docència. Ha fet incursions en el camp de la traducció literària i ha participat en la confecció de materials didàctics per a diverses editorials. En el camp de la creació literària s’ha dedicat sobretot a la novel·la i als relats breus. És autor de L’amulet egipci (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 1996), Relats de la creença (Premi Sant Carles Borromeu de Contes i Narracions 1997), L’art de Raimon (Premi Enric Valor de Narrativa Juvenil 1997) i L’hereu (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2002). És membre del col·lectiu Unai Siset, amb què ha publicat el recull de contes Subsòl. Teoria del càstig, el seu segon recull de relats, ha obtingut el Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt 2017.