Amb una sensibilitat exquisida, rupi kaur, a tot el que em cal ja ho duc a dins, torna a alguns dels temes característics de la seva obra, com són el feminisme, el trauma, la pèrdua o l’amor, però ara, fent un pas més i revelant, en un exercici únic de generositat i honestedat, experiències molt personals, com ara la manera com s’ha enfrontat els darrers anys a la depressió, l’èxit o la pressió que ha patit. Capaç de traduir en paraules senzilles sensacions i sentiments complexos, també desgrana amb saviesa mals de la nostra època com l’autoexigència malaltissa i les relacions tòxiques.