La pràctica de la traducció revela que el llenguatge és més que un simple transmissor d'informacions aparents o un mitjà de comunicació transparent. Basant-se en el discurs psicoanalític de Freud reelaborat per Lacan, l'autora creu que la teoria de la traducció ha de reconèixer que el llenguatge, de fet, tradueix també el desig del subjecte, expressat sovint de forma velada i, per tant, inconscient.L'estudi posa en relleu que el subjecte se serveix del llenguatge, però que la veritat sorgeix de les relacions especials que estableixen les paraules, fet que mostra com el desig inconscient passa, de manera disfressada, a fer-se conscient.