Els records d’un professor amb quasi trenta anys de docència li forneixen un seguit de vivències i anècdotes que l’ajuden a fonamentar unes reflexions a l’entorn del desconcert en l’educació.

 “Permeteu-me una consideració prèvia, sense la qual difícilment entendreu el llibre que teniu a les mans: crec que l’educació és, primordialment, una tasca dels pares i mares que, per assolir els objectius proposats, tenen el concurs dels professors dels seus fills; discrepo, doncs, de tots aquells que consideren, explícitament o implícitament, que els principals agents educadors han de ser els mestres; penso que és inacceptable que la família delegui en terceres persones la responsabilitat d’educar els seus fills.”