La gran diferència entre la paraula quotidiana i la paraula poètica resideix en el fet que aquesta darrera es fa molt difícil de manipular, ja que qui la projecta, si ho fa de manera sincera, sense subterfugis, invalida qualsevol manipulació i, inclús, interpretació. I aquest és justament el cas d´aquest recull de poemes de l´Albert Aznar que ara tens entre les mans. Uns poemes en els quals cada paraula està disposada com una fletxa que es clava en els replecs més insondables de l?ànima. La selecció de fotografies que acompanya els poemes, no casualment, té la mateixa textura, el mateix sabor que els versos escrits i, tot plegat, conforma una proposta inquietant que pot commoure i, fins i tot, estripar la sensibilitat del lector, i fer-la més fértil