Una història de Ràdio PICA explica com va néixer l'any 1981 aquesta ràdio per cobrir un buit que encara avui no omplen les emissores oficials i comercials: l'experimentació radiofònica a través del mitjà sonor i la informació que queda silenciada pels grans mitjans.

Durant molts anys l'emissora gracienca va servir de nexe d'enllaç entre el jovent -i no tant- de Barcelona per a les més variades iniciatives, destacant per damunt de totes els concerts de músiques no comercials. També ha estat l'altaveu de col·lectius socials alternatius muntats a l'entorn de les cases ocupades i el pregoner de convocatòries diverses.

A banda d'això, si alguna cosa ha caracteritzat i caracteritza aquesta ràdio, la degana de les ràdios lliures -o comunitàries, o independents- a tot l'Estat, ha estat principalment l'elaboració de programes "d'autor/a" dedicats a la difussió de textos, músiques i muntatges sonors de diversa naturalesa. Per PICA, laboratori liberal de creació diversa, han passat moltes persones en aquests 25 anys, gent que després ha continuat la seva tasca en diferents terrenys culturals relacionats amb el so, les arts o la informació.

Aquest llibre recull, per a què no es perdin en un recó del temps,áels principals esdeveniments que han marcat la història de l'emissora. Aquesta història contempla el naixement, creixement, tancament per ordre governativa (1987) i posterior represa de les emissions en una etapa més tranquil·la, que ha permès consolidar "l'invent". Entre els seus apartats més destacats es comenta l'evolució ideològica i estructural del col·lectiu capa a una "confederació d'individualitats" que és com Salvattore Picarol, precursor i coordinador de l'emissora, qualifica el seu sistema organitzatiu. No falten el paràgrafs polèmics en parlar de les relacions amb altres emissores de la mateixa naturalesa i la "lluita" amb les administracions per tal de poder consolidar el projecte radiofònic tan llargament desenvolupat.

També es tracta la relació de Ràdio PICA amb una emissora que, inicialment també havia d'organitzar-se com aáassociació cultural, però que ha anat prenent un caire cada cop més obertament comercial. El tracta de Radio Gladys Palmera, suport econòmic de PICA en els darrers temps, que ha permès alliberar els realitzadors de l'emissora gracienca de la dolorosa obligació de contribuir a les despeses comunes de manteniment i logística. La carambola d'aquesta col·laboració, beneficiosa sens dubte per PICA, ha estat vista amb rezel iámalfiança (potser enveja?) per algunes altres emissores independents. El cert és que la línia de PICA no s'ha vist torçada ni un centímetre, i en canvi han millorat molt les condicions d'emissió. Tanmateix, abans de tot això les crítiques contra PICA per alguns mitjans del petit món de les ràdios lliures de Barcelona ja existien, per un motiu o per l'altre. Sobre tot per la poca vocació d'unitat d'acció, ni d'assemblearisme, ni de comiterisme, ni de reunitisme que sempre han demostrat els membres d'aquesta emissora, molt més habituats a anar per lliure i a funcionar individualment, si no és que l'acció conjunta era realment imprescindible.

Pirata per obligació i lliure per necessitat, en aquesta emissora col·lectiva no ha minvat en tots aquests anys l'empenta de les persones implicades, i mentre funcioni aquesta estructura que la pràctica ha demostrat útil, Ràdio PICA segirà oferint als realitzadors radiofònics un espai o¡n poder-se expressar en llibertat i experimentar amb total impunitat. I l'audiència podrà seguir gaudint, si li plau, d'una manera d'entendre la ràdio del tot novedosa en les o¡nes barcelonines. Només cal girar el dial i comparar.