Joan Domènech, un home sol amb dos farcells de roba iuna sola cama, ha tornat del més profund dels oblits i araés assegut en un banc a la Barcelona de 1942. Un estúpidrancor de joventut el va condemnar a allistar-se a la DivisióBlava per evitar les represàlies dels militars franquistes quanentren a Valls. Isolat en una travessa eterna i cruenta fins aLeningrad, s’aferrarà al vertader significat de les paraulesper preservar el record de la Teresa Font, una miliciana republicanahonesta i decidida. Fins a adonar-se que, perduten una Europa en cendres, potser no ha estat tan sol comes pensava. Un altre home, Dimitry Pavlov, un llenyatairede la taigà siberiana, soldat de l’Exèrcit Roig, ha viscut unavida paral·lela a la seva.Xavi Ballester. Nascut a Barcelona el 1974, filòleghispànic, d’ençà que té ús de raó no surt de casasense la llibreta per escriure relats i versos al vol, iaprendre de la gent que l’envolta. El 2012 va obtenirel XV Premi de narrativa curta Tinet Ciutat de Tarragonaamb el relat Ous Ferrats (Cossetània). El 2016va publicar el seu primer llibre en solitari, Porexpan ipolaroids (Pagès editors), guanyador del Premi 7lletres.El 2019, el conjunt de relats Huir no significa nada (editorialMilenio), van merèixer la Menció especial del XXIX PremioGonzalo Torrente Ballester. Fou un dels impulsors de la revistaliterària Rosita (www.revistarosita.com) i actualment el trobareua la llibreria Obaga (www. obagallibreria.com). Si segueix agafantpaper i bolígraf és perquè encara creu en la bellesa delmón, perquè no es cansarà mai d’escoltar Purple Rain i perquèel segueix commovent l’elegància de Richard Ford.Premi Portal de Bové de Narrativa Vila de Montblanc, 2021