Vida i miracles dels anys de pa negre és un passeig pausat i atent per la societat dels anys 40 i 50 del segle XX. A partir d’una observació minuciosa de la vida personal, familiar i social a un poble surt un ventall de records, vivències i anàlisis en profunditat.

És un llibre provocador malgrat la intenció de l’autor de fer una narració amable i essencialment descriptiva. Ho és en primer lloc perquè la seva observació no parteix d’apriorismes ideològics ni cau en el maniqueisme d’uns bons que són meravellosos i d’uns dolents molt perversos. Tampoc és un llibre políticament correcte, motiu pel qual topa amb molts dels negatius estereotips existents sobre aquella època i que en els darrers anys s’han sobredimensionat. Amb cruesa posa en evidència les misèries, però a la vegada rebutja tòpics i aporta una mirada optimista amb els ulls d’un nen que viu una infància amable a un poble i que, ja adolescent, mira el futur amb il·lusió.

El fil conductor del llibre és la vida a un poble de les Terres de l’Ebre en aquells anys, però allò que es narra és aplicable a gairebé totes les poblacions de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Illes i, fins i tot, la major part de la resta d’Espanya. El lector de les ciutats grans, per la seva banda, veurà reflectits molts aspectes de la vida al seu barri. Costums i formes d’actuar d’altres temps ara oblidats per la majoria reverdiran a la ment de persones ja grans que ho van viure, mentre als més joves els farà descobrir i transitar per un paisatge que els pot resultar inimaginable que fos així només unes dècades enrere, a la vegada que els afermarà o els empeltarà en les seves pròpies arrels familiars i ciutadanes.