En el més selvàtic extrem d'una parròquia coberta d'aiguamolls, lluny de la vista de tota casa humana, s'alça entre els brucs un munt de pedres, i una mica més a l'est, al vessant d'un monticle, un monument amb alguns versos mig esborrats. Allí fou on Chaverhouse matà amb les seves pròpies mans el Teixidor Penitent de Balweary; i el cisell de "Vell Mortalitat" havia dringat sobre aquella solitària làpida. D'aquesta manera la història pública i la privada assenyalaren amb dit sagnant aquell clot situat entre muntanyes; i després que el Cameronià donà allí la seva vida, fa dos-cents anys, en gloriosa follia, sense reflexió ni pesar, el silenci del fangar havia estat torbat altra volta pe l'estrèpit de les armes de foc i els crits dels moribunds.

El seu antic nom era Les Bruixes del Diable. Però ara anomenen aquell lloc el Munt de pedres de Francie. Durant algun temps es deia que Francie s'apareixia. Aggie Hogg se'l trobà, quan vesprejava, a la vora del munt, i li parlà tot petant les dents, de manera que les seves paraules es perderen. Perseguí Rob Todd (si és que Robbie mereixia crèdit) per espai de mitja milla dirigint-li súpliques llastimoses. Però la nostra època és indrèdula; aquelles supersticioses commemoracions caigueren en desús; i les circumstàncies d'aquella història, como els ossos d'un gegant allà sepultat i mig desenterrat, sobrevivien, nues i imperfectes, en la memòria dels dispersos veïns. En aquesta època de nits d'hivern, quan la borrufada tamborina a les finestres i els bous dormen en l'estable, serà oportú contar de bell nou, entre el silenci dels joves i els afegiments i correccions dels vells, la història del Magistrat President i del seu fill, el jove Hermiston, la qual s'ha esborrat de la memòria dels homes; de les Dues Kirsties i dels Quatre Germans Negres de Cauldstaneslap, i de Frank Innes, "el jove i eixelebrat advocat" a qui el destí va portar a aquests pantanosos paratges a trobar el seu Destí.