Què passa amb les "alternatives" a la presó? Durant una conferència pronunciada a Mont-real poc després de la publicació de "Discipline and Punish", Michel Foucault va plantejar la idea que les sancions "alternatives", lluny de trencar amb la presó, molt sovint equivalen a estendre els murs de la presó a tota la societat. De fet, el progressisme penal sembla anar de la mà del desenvolupament de tècniques de vigilància. Davant les transformacions penals, la pregunta correcta és, doncs, la següent: disminueixen el control social o contribueixen a estendre'l i difondre'l? En un moment en què el confinament i la vigilància ja no només afecten als presos sinó a tota la població, la lectura retrospectiva d'"Alternatives a la presó?" planteja moltes preguntes. 

«Michel Foucault es planteja llavors la següent pregunta: una política penal té realment la funció de suprimir els delictes o més aviat d’organitzar l’il·legalisme?» (Lundimatin)

Michel Foucault (1926-1984) va ser catedràtic d'Història dels sistemes de pensament al Collège de France. La seva obra s'ha consolidat com una de les més importants del segle XX per la profunditat dels estudis, l'originalitat dels plantejaments i la influència de les aportacions. Desenvolupant una incansable vocació metodològica que recull seqüencialment com una arquitectura del saber, una genealogia del poder i una ètica i estètica de l'existència -sempre modulada per una "filosofia de la sospita" que des de Nietzsche i Heidegger s'estén a tots els àmbits de la problematització del subjecte-, Foucault ha escrit llibres tan fonamentals com "Història de la bogeria a l'època clàssica", "Les paraules i les coses", "Vigilar i castigar" o els volums de la "Història de la sexualitat".