Si per Novalis el crític és un autor ampliat, ja que posa el seu talent creatiu al servei de la lectura de les obres, per Meschonnic el crític fa parlar l'adversari i hi discuteix, sense deixar d'argumentar. Contra el manteniment de l'ordre. Ja que és sempre un ordre interessat. I sense perdre mai de vista l'acte ètic que és tot acte creatiu. La polèmica, en canvi, sempre voldrà fer callar, sempre voldrà fer confondre. L'objectiu que té entre cella i cella és la desinformació. Un ajustament de c...