Tenia una discapacitat visual que, arran de l?operació, es va convertir en una extraordinària facultat de percepció. A poc a poc va anar descobrint que veia i sentia allò que ningú més no podia veure ni sentir. De seguida va començar a fer aquelles caminades per les muntanyes. La gent del poble primer l?anomenava ?la cega? i després, ?la boja?. Ella, que ho sospitava, no en va fer mai gaire cas. Ella només volia trepitjar boscos, pujar i baixar serres, envoltar-se d?arbres, amarar-se de verds. Ella tan sols desitjava contemplar la Muntanya i escoltar tot el que la Muntanya li volgués explicar.«Vaig començar a entreveure, gravats als vessants de les muntanyes, uns signes que no havia descobert fins aquell moment. Durant molt de temps van ser incomprensibles per a mi, fins que un dia vaig descobrir que els mateixos signes es repetien en totes les inscripcions. Es tractava d?una ?paraula? de nou ?lletres?, quatre de les quals es repetien».