Massanet contribueix a desarticular els binomis constituents de la nostra cultura i el poemari esdevé una mena d'autografia corporal, un relat des de l'experiència de l'alteritat encarnada: si em llegeixes el cos em sabràs com a altre, literalment alterada, transformada per aquells/ es que m'han precedit per les persones amb qui he estimat, per tu que ara en llegeix i em redescobreixes, per qui-com jo, escriu-. Escric perquè no m'aavinc amb les paraules que pretesament em diuen i maldo per trobar-me (en) d'altres. (Meri Torras)