«Perdurar, vaig dir en veu baixa dins l'escandalera, el caos i la barbàrie d'aquesta època que sembla que no tengui necessitat de poetes. Com si fos un mosaic de roïssos d'un banquet de mots que canten no-resos: les energies vivificadores i magnètiques dels amors llargs memorables, les electricitats íntimes i decisives de resplendors invisibles de l'esperit, les mirades lluminoses i la qualitat de la veu silent damunt el cos de les coses del món, aqueixa música d'un espai sonor carnal teixit de records, desigs i pensaments, formes i perfums, ecos i ressons. Tot això que ens ajuda a viure. Com si fos la cacera d'un trencadís d'instants que no es podrà veure mai complet perquè persegueix, sempre seguit i sense aturador, l'impossible etern, l'irrepetible instant etern que la tecné poètica podria aconseguir salvar de la desaparició i convertir en una victòria sobre el temps. Com si fos un trast llaurat de solcs de silenci.»

Biografía del autorBIEL MESQUIDA (Castelló de la Plana, 1947). Poeta clandestí amador de les músiques verbals. Ha publicat narrativa breu, novel·la, no ficció i poesia. El darrer guardó que ha rebut, l'any 2020, és el XXV premi Quima Jaume de Cadaqués de reconeixement a la trajectòria literària i civil. Va fundar l'any 1999 el Festival de Poesia de la Mediterrània i n'és el director des de llavors.