Anys després d'aquest monument verbal, constituit per un únic poema llarg i verbós, poema riu o poema zàping o poema deliri o poema raó, surten ara a la llum les cartes de sotamà, un recull de poemes breus, de begades molt breus, que s'han anat gestant al llarg dels anys sense uan intenció unitària però que ha acabat quallant en una unitat cimentada en la intenció vers el llenguatge que caracteritza l'obra vintroniana.

Lluny de la gravetat i la tragèdia, l'autor es diverteix. I ens diverteix. Però fa trampa, i deixa que els temors, les decepcions i l'angúnia passin entremig dels versos. Perquè resulta que el joc és també una metàfora de la vida: del joc dels déus amb els humans.

Joc amagatMira'm, hipòcrita, als ulls, i digues si els ullsue et miren veuen altra cosa que uns ulls on es reflecteix, impúdica, la més hipòcrita de les mirades.