Seguint les traces de Pierre Vilar, que en la seva obra sobre el creixement econòmic del segle XVIII assenyalà l'existència de vàries Catalunyes, la recerca historiogràfica ha generat en els darrers anys diverses monografies locals. Aquesta obra, que reuneix les aportacions més importants de la tesi doctoral d'Enric Tello sobre Cervera i la Segarra en l'arrencada industrial catalana, cerca plantejar una qüestió general: les raons econòmiques, ecològiques i socials que determinaren el seu basculament cap a la Catalunya pobra. Analitzant el règim senyorial, l'estructura agrària i la distribució de la propietat, el repartiment de la riquesa a Cervera i les relacions de la ciutat amb la comarca, els ingressos de les classes rendistes, i el funcionament del crèdit hipotecari on l'Església jugava un paper cabdal, Enric Tello explica el paper dels benestants en la immobilitat del metode de producció. Ramon Garrabou valora en el seu pròleg l'aportació de l'autor a la historiografia catalana.