"El protagonista del llibre no és el meu avi, ell només és una referència. El protagonista d'aquesta obra és una forma de vida que es va descomponent. En Ciset és un representant més d'aquesta filosofia sense doctrina que anys enrere imperava en totes les cases de pescadors. La proximitat amb la naturalesa i els elements vitals i la lluita de l'home per sobreviure amb els recursos mínims eren algunes de les premisses. S'extreia el menjar d'on n'hi havia: la terra i el mar. I a cada poble es feia d'una manera semblant. Perquè el que importava al final era el mateix, tenir un mos per ficar-se a la boca. Menjars mariners, sense pretensions, que busquen alimentar la bona gana. Menjars que provenen d'aquest món en descomposició, però que encara es pot reflotar. Menjars que ens acosten als elements vitals i a la naturalesa. Però, sobretot, menjars que ens permeten conservar un llegat que no s'ha de perdre" (del pròleg de Nil Ventós Corominas). "Aquest no vol ser un llibre de cuina, ni tampoc un llibre sobre en Ciset, ni sobre el Port de la Selva, ni tampoc un tractat de peixos o de meteorologia local, tot i que aquests temes hi són presents."