Els habitants d’aquesta terra, del cel en diuen pare, de la terra,mare. Les muntanyes són la llar dels seus avantpassats i elsboscos i rius ho són dels esperits que habiten entre els homes.Ells són els tuvinians i la seva terra és coneguda des de tempsimmemorials amb el nom de Tuvà, al bell mig de Sibèria. Lacultura i la manera de viure dels tuvinians no l’han definida niels imperis ni les dinasties, sinó que ho han fet el vent que assolal’estepa i les neus perpètues que cobreixen les muntanyes, lafrondositat de la taigà i l’eixarreïment del desert. L'han definidatambé els animals salvatges. L'os, que els tuvinians tenen perancestre, el cérvol, que prenen per germà, l’àguila, que els guiaen les seves rutes infinites o el llop, que els uneix com a poble. Itambé encara, el bestiar dels seus ramats: els cavalls i els camells,els iacs i, naturalment les cabres, les vaques, els xais o fins i totels rens, dels quals encara moltes famílies s’alimenten perquècontinuen el seu estil de vida tradicional.En Gerard Canals va aprendre a cantar el Khöömei, un estilde cant tradicional tuvinià. El 2022 va guanyar un premi al IVFestival internacional etnomusical de Khöömei al centre d’Àsiai va fer amistat amb molts tuvinians que li han explicat totesaquestes llegendes i rondalles que us oferim a Contes de Sibèria