Catalunya viu un apassionant i complex procés que ha de culminar en una consulta o un referèndum per fer possible que el poble català decideixi el seu futur. On cal buscar les arrels dels moments actuals? Només a la gran manifestació de la Diada Nacional del 2012, o ens hem de remuntar més enrere, a finals de l’any 2003, quan s’inicia l’elaboració d’un nou Estatut, i a la sentència del Tribunal Constitucional de l’any 2010 que provoca la reacció popular expressada en la manifestació del 10 de juliol d’aquell mateix any?

Jaume Bosch mira al passat per entendre millor el present, però analitza també com pot ser el futur immediat. Defensa l’exercici del dret a l’autodeterminació com a única sortida a la situació actual i examina casos que ens poden ser d’utilitat, com els del Quebec, Escòcia o Puerto Rico. Exposa la tesi que la celebració o no del referèndum no és un problema jurídic, sinó de voluntat política, i defineix les vies per celebrar-lo. Planteja també la necessitat d’un debat seriós sobre la independència i relaciona el camí a seguir amb els perills derivats de la crisi econòmica i de la corrupció que sacseja la vida política. Introdueix també un tema políticament incorrecte, els Països Catalans i la seva viabilitat com a projecte col·lectiu.

Jaume Bosch i Mestres (Barcelona, 1953) és llicenciat en Dret i màster en «La ciutat: polítiques, projectes i gestió» per la Universitat de Barcelona i diputat al Parlament de Catalunya. Ha viscut en primera persona el període que descriu: va ser ponent de l’Estatut al Parlament i va participar activament a Madrid en les negociacions amb el govern espanyol; recentment, ha votat favorablement les dues resolucions sobre la consulta i sobre la sobirania del poble català, de setembre del 2012 i gener del 2013, i ha intervingut en la seva gestació. La seva condició de membre destacat de la direcció d’Iniciativa per Catalunya Verds afegeix interès a la seva anàlisi de la defensa del dret a l’autodeterminació en la tradició del PSUC i Iniciativa, que culmina amb l’opció de propugnar de forma clara el «Sí» de la seva formació política en el futur referèndum, en el marc de la construcció d’una alternativa nacional d’esquerres. És membre del Col·legi d’Advocats de Barcelona, funcionari del Cos Superior de la Generalitat de Catalunya i ha estat professor associat de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Als anys setanta va participar en la lluita contra el franquisme, bàsicament al Baix Llobregat. Membre del PSUC, va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat a les eleccions municipals del 1979. Va participar en la fundació d’ICV l’any 1987. Ha estat vicepresident d’Iniciativa per Catalunya Verds (2000- 2008). És diputat des de les eleccions de novembre del 2003. Va ser senador designat pel Parlament entre el 2004 i el 2006. Ha estat president i portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA (2006-2010). En l’actual legislatura és membre de les comissions d’Afers Institucionals, d’Interior i de Justícia.