Diana consulta el seu rellotge. Fa una mica de fred. Les mutilades estàtues de la terrassa esdevenen una mica desemparades i innòcues. S'ha anat entenebrint, i en la llunyania llampegueja. Albertina mira la mar embetumada que va prenent ara tonalitats sinistres i implacables. Pensa en París i recorda la dansa 'chez Màxim's' i els esports de neu a Girschtenkirten. Comença a ploure. El cambrer enretira taules, a orre-cuita, i Nunú, maliciosa i lunar, fuma una cigarreta sota el porxo patriarcal. Plou.