Situada en un territori ambigu entre la ficció i el reportatge històric, l'obra narra en forma de diari, en estricte ordre cronològic, els esdeveniments succeïts arran de l'epidèmia de pesta que va assolar Londres el 1664. Allà hi és tot: els crits esgarrifosos que ressonen en la nit, les fredes xifres dels enterraments setmanals, els mil rumors que sacsegen la ciutat com corrents elèctriques, les especulacions teològiques i mèdiques que obsessionen la ment de qui parla. Com digué Anthony Burgess: «A més d’acceptar-lo com a ficció, cada generació l’ha llegit també com a Història.»