Nosaltres, purs desposseïts, errem perduts mentreassagem donar sentit a un discurs que —ho sabem— noescoltarà ningú, però ferms en la convicció profundaque tot poema ha de sorgir de la foscor, de la ceguesa,de l’obscuritat, del fons ignot de cadascú on la paraulaes fa silenci, a mig camí entre l’udol de l’animal i laimpassibilitat dels ídols. La llengua, el poema.