Es tracta de la primera presentació d’una obra cabdal sobre l’edat mitjana no solament de les terres del Priorat, de la Ribera d’Ebre, del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà i de les Garrigues, sinó per al conjunt de les terres catalanes. Una obra ambiciosa des de tots els punts de vista que reforça el coneixement de les comarques implicades, però que també posa de relleu les intenses relacions entre els diversos territoris del país a l’època medieval. A més a més, s’anticipa a la commemoració, l’any vinent, del setè centenari de la creació del comtat de Prades.

«El comtat de Prades, creat el 1324 i conegut inicialment pel nom que li donà el comte rei Jaume II, és a dir, el comtat de les Muntanyes de Prades, té l’honor de ser el primer comtat creat i concedit per un sobirà català al Principat, perquè fins aleshores només hi havia els comtats antics, tots ells procedents dels temps alt medievals. Un comtat, a més a més, no pas creat a conseqüència d’una imposició violenta, d’una actuació militar, sinó que, pel contrari, sorgí d’una convenció jurídica, d’un acte de pau, sobre un territori prèviament de plena jurisdicció reial, un territori que, de més, necessitava prendre de totes totes una estructura que el definís clarament. Una senyoria a la qual s’afegí, des del mateix moment de la creació i de manera indissoluble, la senyoria d’Entença, titulada des d’aleshores pel comte rei com a baronia, i que ocupà en conjunt, entorn de les muntanyes de Prades, que en serien l’eix vertebrador, un extens territori que s’estenia per les actuals comarques del Priorat, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues i la Ribera d’Ebre. 

Aquest ampli domini tenia com a precedent llunyà les estructures andalusines anteriors a la conquesta, centrades, per una banda, pel castell de Siurana i, per l’altra, pels castells andalusins de la Ribera d’Ebre, i l’organització catalana immediata, que en bona mesura s’adaptà a l’anterior, així com en l’evolució feudal posterior fins entrat el segle xiv.

Després, el comtat i la baronia evolucionaren en el temps i la seva vida arribà fins a la fi de l’Antic Règim, ben entrat el segle xix, el 1837, i de fet encara en l’actualitat els títols de comte de Prades i de baró d’Entença, per molt que avui siguin merament nominals, continuen existint i, des de fa segles, són lligats a la casa ducal de Medinaceli, amb seu a Sevilla.»