La llegenda dels cavallers de la Taula Rodona i la seva questa del Sant Graal és una de les tradicions més cèlebres de la literatura europea (tant, almenys, com la d'"El romanç de Tristany i Isolda", que, en la versió de Joseph Bédier traduïda per Carles Riba, ha estat publicada en aquesta mateixa col·lecció). Aquesta llegenda té el seu origen, precisament, en "El conte del graal", l'obra que, amb la seva mort el 1180, el novel·lista xampanyès Chrétien de Troyes va deixar inacabada. Des del relat de la formació cavalleresca del jove Perceval al de les aventures del cortès Galvany, nebot del rei Artús, Chrétien de Troyes ordeix una trama fascinant de fets cavallerescos i misteriosos. El silenci de Perceval davant de l'estrany seguici del graal i la llança que sagna constitueixen el principi d?una sèrie d'aventures apassionants que la mort de l'autor va deixar sense conclusió ni explicació. Molts escriptors, però, van reprendre aquesta història, la fama de la qual ha perdurat i s'ha acresctut fins als nostres dies. La present traducció d'"El conte del graal", completada amb un pròleg i un breu glossari, és obra de Martí de Riquer, profund coneixedor de la narrativa de Chrétien de Troyes i un dels experts més reconeguts en literatura medieval.

De Chrétien de Troyes, escriptor vinculat a les corts xampanyesa i borgonyana, se'ns n'han conservat cinc novel·les en vers i en llengua francesa, compostes durant la segona meitat del segle XII, que tracten sobre les aventures del rei Artús de Bretanya i els seus cavallers de la Taula Rodona, i que representen l'eclosió de la literatura d'acció cavalleresca coneguda com a «matèria de Bretanya» o «novel·la artúrica». Les aventures narrades a Cligès, Erec i Enida, Ivany o el cavaller del lleó, Lancelot o el cavaller de la carreta i Perceval o el conte del graal (publicat en aquesta editorial en traducció i pròleg de Martí de Riquer) van assolir un èxit immediat i van generar tota mena de versions en els segles posteriors. Amb El cavaller del lleó Quaderns Crema continua la publicació dels títols de Chrétien de Troyes.