Diuen que la mort ens iguala a tots.Però és fals, perquè hi ha morts plàcides i morts abominablement doloroses. En canvi, la caca és tan democràtica com el fet de respirar. La caca ens iguala i ens agermana. Però la nostra societat, en lloc de celebrar-ho com es mereix, ho amaga com un tabú.Aquest tractat, com en els casos precedents, els canviarà la vida i els permetrà conèixer encara millor qui som i per què caguem.

Joan Antoni Martín Piñol (Barcelona, 1979) porta més d'una dècada cobrant per escriure tonteries bastant divertides i espera seguir així tota la vida. Com a guionista i col·laborador, ha treballat a la televisió (Gran Nord, El cor de la ciutat, Club Super3, Noche sin tregua, Top Ten Tomàtic, Solo ante el peligro o Saber y ganar, entre d'altres) i a la ràdio (Catalunya Radio, Rac1, Com Ràdio y Ona Catalana).  Humorista de Paramount Comedy, codirector i presentador del programa In Situ (TV3) i professor del màster de guió del Taller de Guionistes, està orgullós dels seus llibres amb títols estranys i llargs. Després del seu celebrat debut amb 200 locuras para que te quedes conmigo va decidir ignorar a agents, editors, crítics i periodistes (que li recordaven que la fama i la fortuna estan en les novel·les d'adults) per a dedicarse amb molta passió a la literatura infantil i juvenil. De moment ha publicat Episodio Final, La fabulosa historia del secador mágico, Los dragones de hierro, Crónicas apestosas, Menudos chistes, Laya y el horripilante monstruo de champú y la serie de éxito internacional La cocina de los monstruos (Macarrones con zombi, Tallarines de momia, Hamburguesas de hombre lobo, Gazpacho de vampiro, Kraken a la romana, Pastel de bruja, Chuletas de dragón, Helado de Yeti y Sopa de fantasma).En literatura catalana va aconseguir el Premi Ramón Muntaner amb el llibre Pizzaboy.El pots trobar a www.martinpinol.com, www.facebook.com/martinpinol i www.twitter.com/martinpinol, però són ganes de perdre el temps no?