Salvadó Miras, AlbertNascut a Andorra la Vella (1951). És enginyer industrial i escriptor. Ha conreat el conte infantil, l'assaig i la novel·la. Destaquen especialment les seves novel·les històriques, en quèassoleix una exquisida barreja de realitat, ficció i misteri, que envolta subtilment de sentiments, veritable motor de la vida. Les seves obres es tradueixen a diversos idiomes.A Columna ha publicat L'enigma de Constantí el Gran (1997), El mestre de Kheops (1998, Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica), L'anell d'Àtila (1999, Premi Fiter i Rossell del Cercle de les Arts i les Lletres), Jaume I el Conqueridor (2000, trilogia formada per El punyal del sarraí, La reina hongaresa i Parleu o mateu-me), Els ulls d'Anníbal (2002, Premi Carlemany), L'ombra d'Alí Bei (2004, trilogia formada per Maleït català!, Maleït musulmà! i Maleït cristià!), La gran concubina d'Amon (2005, Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica) i L'informe Phaeton (2007). Altres obres destacades són El rapte, el mort i el Marsellès (2000, Premi Sèrie Negra de Planeta), L'ull del diable (2001), El relat de Gunter Psarris (2001) i Un vot per l'esperança (2002). Sebkhotep, un dels personatges més savis de l'antic Egipte, deia que tot és escrit a les estrelles. Aquesta és la història de dos homes -un d'humil i un de poderós- que van aprendre a llegir els designis que els marcaven les estrelles i es van atrevir a intentar canviar el seu destí, amb resultats ben diferents. També és la història d'una època fascinant, de l'inici d'un imperi que va durar tres mil anys, del naixement de la primera piràmide, de la vida íntima del faraó Snerfú i la seva notable esposa Heteferes, pares de Kheops, el constructor del més gran, impressionant i misteriós dels monuments funeraris que mai han existit.