Pròleg de Bryan Waller Procter i traducció d'Alexandre Ragàs.Dotat d’una intel·ligència i d’una capacitat de penetració fora del comú, Hazlitt no va ser gaire comprès ni tan sols pels seus contemporanis, que no li perdonaven la sinceritat ni el costum que tenia de dir les coses pel seu nom. Ell, tanmateix, no va parar d’escriure: entre moltes altres coses, ens va ensenyar el plaer d’odiar, ens va descobrir els avantatges de viure per a un mateix, va apaivagar la por de la mort i, amb els seus mo...