Una defensa de la imaginació literària i del pensament de la novel·la.

Les relacions entre ficció, veritat i realitat estan presents en qualsevol conversa sobre literatura i són un dels triangles de les Bermudes conceptuals amb què, històricament, els escriptors —clàssics i contemporanis— han jugat amb més habilitat.

Entre l’auge recent de les escriptures del jo, dels relats documentals i d’una estètica de la immediatesa, El vol de les papallones ens convida a abordar el problema central de la representació literària: què és el que demanem a un text quan li exigim que sigui veritat o de quines maneres una ficció —aquest objecte estrany fet de paraules que inventa mons possibles— pot dir alguna cosa interessant sobre la realitat on vivim. A través de la lectura d’autors contemporaníssims, com Rubén Martín Giráldez, Borja Bagunyà i Josep Domènech Ponsatí, Joan Rius examina una possible condició de l’escriptura amb un text que és, al capdavall, una defensa de la imaginació literària i del pensament de la novel·la.