Detalles del libro

Llibre emblemàtic del Noucentisme, fruit de la col·laboració de dos bibliòfils, aquesta bonica obra de disseny delicat plasma amb humor el món de les lletres i del llibre des de diverses perspectives.

Ramon Miquel i Planas (1874-1950), erudit i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, dedicà la seva vida al llibre en totes les seves facetes. No només fou escriptor, poeta, investigador i traductor, sinó també un entusiasta emprenedor. Com a editor destacà per les seves acurades publicacions en què participaren els il·lustradors més destacats del seu temps, i fou gràcies al seu esforç que la literatura catalana antiga assolí una més gran difusió per mitjà de col·leccions com «Històries d’altres temps», de caràcter divulgador i, sobretot, la «Biblioteca Catalana».

Els cent aforismes del bibliòfil, editat de manera exquisida, tracta en clau d’humor l’ambient llibresc. Les gracioses sentències aconsellen, solemnes, alhora que caracteritzen diversos personatges vinculats al món del llibre: autors, llibreters, editors, lectors, enquadernadors i impressors.

Les il·lustracions que adornen Els cent aforismes del bibliòfil pertanyen a Josep Triadó i Mayol (1870-1829) i són d’una gran qualitat. Pintor, dibuixant i gravador, se’l considera un dels il·lustradors més importants del principi del segle xx. Deixeble d’Alexandre de Ri- quer, el qual li ensenyà la tècnica del gravat i l’inicià en les idees i l’art de Wi- lliam Morris. Seguint el lema d’embellir l’entorn quotidià de manera global, Triadó dissenyà tot tipus d’objectes que reclamessin un dibuix vigorós (cartells, diplomes, anuncis, etc.), però destacà especialment en la creació d’exlibris. El 1905 inicià la seva col·laboració amb Miquel i Planas, que es mantindrà fins a la seva mort; crearan junts bonics llibres, d’entre els quals Els cent aforismes del bibliòfil n’és un exemple brillant.