La cantant Gemma Humet recull en aquest llibre textos i poemes introspectius que parlen d'amor i de desamor, d'inquietuds vitals, d'empoderament femení i sobre la seva condició de dona i mare.

«Des que era prou gran per saber escriure, però prou petita per no saber ben bé què volia dir "habitar-me", m'asseia, de nit, al balcó minúscul de la meva habitació, amb un coixí sobre la falda i, al damunt, una llibreta. Escrivia. Escrivia el que pensava, el que em passava, idees, possibles cançons, emocions, contradiccions... Escriure em feia lliure. Em feia volar.

De mica en mica, em vaig adonar que tot allò que apuntava en aquells fulls, sovint de manera desordenada, em conformava i m'estructurava els pensaments. I mai no he deixat de fer-ho. Tinc caixes i calaixos i més caixes plens de llibretes que expliquen qui soc i com soc, i, sobretot, per què soc com soc.»

A Els dies que m'habiten, Humet recull textos i poemes introspectius, il·lustrats per la Sara Serra, que ens mostren la seva faceta més íntima i propera.

Gemma Humet és una artista que, amb la seva veu, ha conquistat el públic català. Va començar a estudiar cant i música des de molt petita, influenciada pels referents familiars. Ja sigui com a solista, amb quatre discs editats per Satélite K, o en projectes acompanyant a músics de renom com ara Toti Soler, amb un disc conjunt titulat Petita festa, o Toni Xuclà, ha demostrat ser una de les veus catalanes més compromeses i versàtils d'aquest moment.