Maksim Gorki retrata la burgesia benestantrussa de principis del segle XX com un grupabsurdament infeliç d’estiuejants; homes idones que passen per la vida com per unamena de vacances contínues, gaudint sensepudor de tots els seus privilegis i alhoralamentant-se incansablement de les sevesambicions frustrades, el funcionament de lasocietat i la manca de sentit de les sevesvides.Aquest estat de malestar íntim també funcionacom a diagnòstic col·lectiu d’un mónque aleshores semblava abocat a l’extinció,però que manté, a principis del segle XXI, totel seu poder social, econòmic i cultural.