En els poemes de l'Israel jo hi he vist un diàleg sustentat per la comunió en la cultura. Hi ha, als meus ulls, una conversa d'amics rere cada un dels poemes de l'Israel Clarà. Els personatges li han obert l'ànima d'alguna manera i li han dit quelcom; ell els ha escoltat, els ha entès i els ofereix també les seves paraules. ¿No hi ha en això, en el diàleg, la més fonda contemplació (theoria), la que diu Aristòtil -altra vegada- que és pròpia de l'amistat? [del pròleg d'Antoni Prevosti Monclús]