A Els Somnis i els Atzars, publicat l’any 1938, Marguerite Yourcenar explora la naturalesa de la vida onírica: hi transcriu, amb la màxima fidelitat, alguns dels seus somnis. Recrea un imaginari somiat de paisatges paral·lels construïts sobre l’abundància d’imatges i reflexions. Amb visions d’esglesioles i catedrals, ruscs enigmàtics, horitzons, tots els cavalls, boires venecianes, nens moribunds, bassals lluents, cops de vent, màscares, naufragis, levitacions, ciutats mitificades i un munt de  personatges, com el pare de l’autora. Ofereix un mostrari de sensacions que són un reflex del que es projecta en l’invisible del son, d’allò que probablement oblidem en despertar.

Yourcenar no es deixa travessar pel somni, no s’entrega al seu dictat sinó que tria el camí de la reconstitució i reprèn activament el que hi ha passat. Traça el mapa d’una veritable poètica dels somnis: una mena de flaix sensorial. «El dorment reuneix imatges com el poeta reuneix paraules…». Yourcenar fa una crida a l’aliança de la memòria involuntària i la memòria voluntària, evoca la saviesa de tota la seva cultura i sospesa l’imponderable de la bellesa, i el misteri, tot estenent la mà cap els lectors, amb el testimoni del seu univers íntim.

Marguerite Yourcenar (Brussel·les, 1903 – Mount Desert, Maine, 1987), pseudònim de Marguerite de Crayencour, va ser la primera escriptora membre de l’Académie Française, el 1981. Deu dies després del seu naixement, la seva mare va morir com a conseqüència del part. Visqué la infància a la banda francesa de Flandes, on va néixer el seu amor per la natura i els animals. De ben jove va rebre una educació selecta i plurilingüe. Els seus estudis universitaris es van centrar en la cultura clàssica. Després de la Segona Guerra Mundial, s’instal·là als Estats Units, després de passar per Suïssa i Itàlia. Amb Grace Frick, en una casa anomenada Petite Plaisance, que ara acull un museu dedicat a l’autora.

Yourcenar, en el seu recorregut a través del segle, va escapar de totes les convencions socials, familiars i literàries. Tingué una vida itinerant dedicada íntegrament a l’escriptura. Ha escrit diverses novel·les: Alexis o el tractat del combat inútil (1929), Obra negra (1968) Un home obscur, un matí esplèndid (1983); nombrosos assajos; el poemari Le Jardin des Chimères (1921); llibres de relats i tres volums de memòries. I és traductora al francès de Virginia Woolf, Henry James, Kavafis i Mishima. La novel·la Memòries d’Adrià (1951) va donar-li fama mundial.