Plou, plou de manera constant. Miquel Gironès té seixanta-quatre anys i és gras, molt gras. Viu sol, i els divendres al vespre sempre torna cansat. El carrer de casa seva ha canviat d'ençà que va morir la seva dona Ester i ja no entén el món que l'envolta.Abans era el perfecte intermediari, corpulent, elegant, amb sentit de l'humor, i en canvi ara és tou i lent. Adora evocar l'Ester, la mare, el pare que era metge i també va morir fa molts anys. I recorda la Rita, l'Agnès, la Patrícia, les secretàries de les oficines que visitava quan era jove, la Teresa i les veïnes lesbianes, el soci dels negocis tèrbols, el grup de coneguts dels dimecres al bar...Miquel Gironès és una mena de Robinson urbà atrapat per la pluja i per la memòria del que ha viscut. Es això i el testimoni d'una època sense futur.