Tancats a casa i dins de nosaltres mateixos, miràvem el món i el món no ens mirava, ens transformava. El desconeixement incrementava el desconcert, la minva de verins adobava la natura; volíem fer i no sabíem què ni com, esperant desesperàvem, però de cop vàrem trobar un corriol per sortir del tancament. Consistia a respondre amb pensaments i versos a la pintura, que puntualment, cada setmana rebíem per mail. Vam aprofitar la primera oportunitat per a mostrar-la en públic. Van ser molts els qui van plantar cara a la por i van assistir a l'espectacle, el van aplaudir i agrair i els va ser escletxa per fugir del mal i repensar la vida. Ara us fem a mans, aquella creació que ens va fer revisar la trajectòria vital, planificar i no oblidar.POEMES DE NATI SOLER ALCAIDE, MIREIA JUANOLA I OLGA XIRINACS. IL?LUSTRACIONS DE JOAN DESCALS. ANÀLISI DE JORDI GUARINOS.