El projecte historiogràfic Episodis del moviment obrer als Països Catalans recull i estudia una selecció de fites clau de l’obrerisme català amb l’objectiu de recuperar la memòria històrica de les classes populars i divulgar-la en un format accessible, però rigorós. En el primer volum, s’hi aplegaven vuit capítols il·lustratius del període comprès entre la formació del moviment obrer català el segle XIX i la dictadura de Primo de Rivera. En el segon, s’hi reunien vuit recerques emmarcades entre l’inici de la Segona República Espanyola i la fi de la Guerra Civil de 1936-1939.

Aquest és el volum que conclou la trilogia. Set treballs que analitzen les tres grans etapes de la lluita obrera al sud de l’Albera: la dels anys més durs del franquisme, en què l’obrerisme estava desarticulat per la repressió; la dels seixanta i setanta, on el sindicalisme esdevingué un fenomen massiu capaç d’erosionar la dictadura; i la que s’estén des de la dècada de 1980 fins a l’actualitat, amb un sistema sindical sorgit dels Pactes de la Moncloa que ha aconseguit domesticar els sindicats majoritaris i relegar als marges els qui s’hi enfronten.

Aquest volum està encapçalat per «El maquis: la lluita armada contra el feixisme», capítol on Agustí Giralt descriu l’aparició i l’activitat de la guerrilla obrera antifranquista. El segon capítol, obra de Jordi Bonvehí, es titula «La vaga de 1946: una vaga contra la carestia i la fam. Les dones al capdavant», i ens endinsa en el primer moviment vaguístic que reeixí a Catalunya durant el franquisme.

Tot seguit trobem «De l’avantguarda a l’oportunitat perduda. Les Comissions Obreres als Països Catalans (1962-1977)», capítol en què Miguel Ángel González estudia els tres primers lustres de les Comissions Obreres. Al quart capítol «La batalla d’Alts Forns de Sagunt, Pau Celeiro, ens dona les claus d’un episodi que marcà un abans i un després en les mobilitzacions obreres d’arreu de l’Estat. Al cinquè capítol, «La vaga general del 14 de desembre de 1988: Crònica d’un èxit que va fracassar», Xavier Diez analitza la vaga general més massiva de la dècada dels vuitanta.

El segueix «La lluita pels dos dies de descans», capítol escrit per Xavi Martín, que ens endinsa en la lluita dels conductors d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona, analitzant les claus d’una vaga victoriosa que aconseguí un ampli suport popular. Clou el volum una anàlisi de Marc Santasusana i Corzan de les vagues generals catalanes que es van produir durant el trienni 2017-2019, en el qual aprofundeixen les causes i desenvolupament d’aquestes mobilitzacions.