Sobre l’autor: 

Pere-Albert Balcells (Barcelona, 1957) és músic i professor d’anàlisi musical i piano. Ha treballat al Centre d’Estudis Musicals de Barcelona, a l’Escolania de Montserrat i a l’Estudi de Música Àngel Soler. Ha estat col?laborador de diverses institucions culturals del país en la divulgació de la música clàssica (Auditori de Barcelona, Catalunya Música, Enciclopèdia Catalana, Obra cultural de La Caixa etc.) S’ha especialitzat en l’estudi de l’obra i la figura de Mozart. És autor del llibre  AUTORETRAT DE MOZART, a través de la seva correspondència, (versió catalana: Ed. La Campana; versió castellana: Ed. El Acantilado), una aproximació a la figura humana i a l’estètica musical del geni de Salzburg, valorada per la crítica per la novetat del seu plantejament, no basat en un esquema biogràfic regular sinó en un retrat de caràcter extret directament de les pròpies paraules del compositor i les dels seus familiars i amics més propers, recollides en l’extens llegat de la correspondència mozartiana. Per a aquest estudi ha traduït de l’alemany al català, i al castellà, bona part d’aquest conjunt epistolar. 

Sobre l’obra: 

Amb  Les noces de Fígaro,  òpera estrenada el 1786, l’art dramàtic de Mozart va arribar al seu punt àlgid. Aquest clímax, anunciat pocs anys abans per obres tan acomplertes com Idomeneo o El rapte del serrall, es va afermar amb indefectible constància a les creacions dels anys posteriors: Don Giovanni, Così fan tutte i La flauta màgica.Les noces de Fígaro va ser el resultat de convertir en òpera Le mariage de Figaro, la comèdia homònima de PierreAugustin Caron de Beaumarchais, una obra amb fama de revolucionària i subversiva. Per a aquest projecte Mozart va comptar amb el llibretista Lorenzo Da Ponte, amb qui més endavant va tornar a col?laborar per a l’elaboració de Don Giovanni i Così fan tutte, i amb qui va crear, així, la trilogia més famosa en la història del gènere operístic. A  Les noces de Fígaro,  Mozart transcendeix el fons revolucionari de l’obra de Beaumarchais i estableix una dramatúrgia musical on els personatges ja no es revelen en virtut de la seva condició social sinó en virtut de la seva natura espiritual. El resultat trenca els estrets límits caricaturescos de l’òpera bufa i crea una obra escènica on el món de les emocions humanes emergeix al primer pla musical per mostrar la realitat de la seva natura profunda, i per desplegar al mateix temps la seva inesgotable diversitat de matisos. Ara bé, aquest art ofereix una riquesa tan abassegadora en totes les seves dimensions (musical, dramàtica, escènica, etc.) que bona part del seu contingut li pot passar per alt a l’oient. El propòsit d’aquest llibre és convidar el lector a escoltar l’òpera amb la intenció de descobrir i assaborir aquest fons aparentment inesgotable de dramatúrgia musical. Les explicacions que s’hi ofereixen estan destinades a tota mena de lectors i no es basen, per tant, en un vocabulari de caràcter tècnic, sinó en un llenguatge de tipus intuïtiu destinat a potenciar la capacitat que té qualsevol oient de penetrar en els continguts expressius de la música. En qualsevol cas, i com a suport per a la lectura, al final del llibre hi ha un breu lèxic amb alguns dels termes musicals utilitzats. De la mateixa manera, el lector que hi estigui interessat podrà trobar, a l’índex que tanca aquesta monografia, les dades musicals completes de tempo, compàs, tonalitat i instrumentació corresponents a cadascun dels fragments de l’òpera.